A la barcelona de principis del segle xix hi ha una dona que sha cansat desperar. «es important passar fred a lhivern per lloar la primavera tal com es mereix», li deia la mare. carme coroleu havia de convertir se en una dona exemplar, discretament exemplar. peró la mort prematura del pare i patriarca coroleu fa «convenient» la boda entre la carme i un misteriós francesc castany massa ocupat a fer volar coloms. la carme haurá de fer front a un negoci colossal tota sola, amb el marit que ha fugit a londres perseguint una quimera. hi haurá moments en qué defallirá, se sentirá sola, impotent, peró cridará prou i es fará forta; una dona nova. tancada en un rebost i fent inventari dels pots de confitura que delaten una emancipació molt traballada, la carme ens narra una ciutat que sobreviu a les cendres de la guerra del francés veient com es coven esperances renovades contra les falses promeses dun borbó. barcelona, també, sestá transformant. ada castells (barcelona, 1968) torna a la novella sis anys després de pura sang (premi sant joan 2012) i quan en fa vint de la publicació de laclamada el dit de lángel. una carrera que no satura i que a cada pas guanya públic i ambició narrativa.
