A lĂșltim quart de segle xv, valĂ©ncia Ă©s la capital demogrĂĄfica, comercial, financera i lĂșdica de la penĂnsula, la noblesa shi trasllada i una avantguarda dartistes deuropa tambĂ©, el patriciat es torna rendista i pretĂ©n viure dels prĂ©stecs a la corona, la festa i el luxe hi sovintegen fins al punt que els estrangers shi enlluernen i els seus productes assoleixen prestigi internacional. els seus estaments ajornen la pugna social i reten culte a les exhalacions literĂĄries en certĂĄmens i tertĂșlies. els sĂmptomes sĂłn, plenament, els duna capital amb residĂ©ncia de reis, perĂł els sobirans nomĂ©s hi vindran quatre vegades en trenta set anys, perquĂ© els reis catĂłlics sestimaven mĂ©s de viure en una perpĂ©tua cort itinerant per castella, lĂșnic regne peninsular que no tenia una capital polĂtica definida. valĂ©ncia capital de les espanyes i seu dels reis catĂłlics fa un giravolt a la histĂłria tradicional espanyola.
